Els Bombardejos de Tarragona

Vull explicar sobre dos cassos de resultes dels bombardejos de la guerra civil. Aquesta setmana es celebra els 75 anys dels atacs a Barcelona i  també  vull explicar una petita historia de com eren els resultats dels judicis en l’època franquista.

Soc l’Artur Tomàs i Mercader, de la lleva de 1939, que per coses viscudes a la guerra tinc molt per contar.

Ara en faré referència com he dit sobre dos bombardejos un a Barcelona i un altre   a Tarragona.

El cas es que una senyora de Tarragona va anar a Barcelona per assumptes familiars, li va agafar un dels bombardejos, va caure a terra i quant aquell núvol de pols es va  dispersar va veure una sabata i va cridar aquella sabata es meva i en aquells moments no sabia que tenia la cama tallada.

Avui hi ha un fill i una filla que ho poden explicar amb mes detalls.

 

Ara una mica sobres el bombardeig de la  CAMPSA  a Tarragona on varem morir  11 persones cremades vives.

Un oficinista, un enginyer químic anomenat Cosme i un tal Joan Guinovart,  entre altres.

Les referències que tinc d’aquest últim,  son que va esser del meu barri i que vivia a la Baixada  de la  Peixateria de Tarragona, se’l coneixia com l’home de la pastora per que la seva muller tenia cabres i venia llet.

El cas és que d’aquest treballador no en  varen trobar les cames, tenia el cos partir per la meitat en diagonal.

El moment més trist i dolorós es quant la vídua el va anar a identificar i es va acotxar per fer-li un peto al cap i al agafar-lo amb les dues mans, va tindre un esglai d’emoció i sorpresa dons se li va quedar el cap a les mans. L’home a més dels martiris, havia mort degollat, i la pobra dona, va tindre un desmai que va durar tres hores i mitja, i els metges es pensaven i temien que no tornés a la vida.

Avui en dia,  viu una filla que això ho pot explicar en més detall.

Jo per la meva part puc afegir-hi que  aquest bombardeig es va produir per un hidroavió que va vindre de Mallorca, va metrallar els tancs ho sigui que va fer forats al dipòsits, i  va sortir el combustible i acte seguit varen tirar una bomba incendiaria, a més va passar que un dipòsit va explotar i la tapa va volar a uns 400  metres de distància en direcció a Cambrils, i va estar durant molts mesos al costat de la carretera, ja que no feia cap nosa.

A mi, encara no m’havien cridat a files.

 

El cas del jutjat es que quant varen entrar les tropes franquistes es van dedicar a buscar persones que fossin d’algun partit polític.

La seguen historieta es mol curiosa.

Resulta que una noieta d’uns 16 anys, aprenent de sastressa era d’una associació sardanista i per aquest fet quan  la van  detenir, el primer martiri va ser  que li van tallar el cabell al “ cero”i després  la van condemnar durant un mes a fregar wàters i lavabos del Govern Civil i al mateix temps li posaven una bandera catalana que durant una hora l’havia d’escopir i trepitjar.  Aquesta noia  també era del meu barri, i hi ha familiars que en poden donar més detalls.

Anuncis

Una petita història (Mestre Sentís)

Una petita història verídica.

Mestre Sentís

Tinc  tantes  coses per explicar, que a vegades un no sap que dir.

El cas, és que, al barri del Cós del Bou  i Baixada de la Peixateria, em tingut a través de la història tarragonina,  homes importants, però els que es diuen historiadors, no n’han fet cas, i  quan  ho descobreixen, ja és massa tard.

Al Cós del Bou, hem tingut per exemple la Casa Vidal, la Furona, l’Acarnisses, l’Arquitecte Jujol, la família Figuerola (que són els que varen donar els terrenys per fer l’ermita de La Salut ), el Pepito Jordà (el del Mas de les Figures), el Joan Salvat i Bové (cronista de la ciutat) el Tomàs Roig  (adrogueria amb molta història)  , el Rafel Simó (ebenista, treballador junt Àngel Bru, al Teatre Metropol  i l’ànima de les Festes de Sant Roc ), i podria fer una llista molt llarga, però ara vull referir-me a la família Sentís i en especial a un del seus membres, persona desconeguda per molts, però que ha tingut a través del temps molta importància .

Al carrer del Cós del Bou, número 20,hi havia un forn de pa, o fleca, propietat d’un tal Sentís, qui tenia dos fills i una filla.

El  cas, és que volia jubilar-se i va dir als seus hereus, si volien fer-se càrrec del forn de pa. El gran va dir que tocant el violí,  ja es guanyava la vida, el segon, en Josep Sentís i Porta (que és de qui us vull parlar) estava estudiant música a Paris, i va dir que li sabia molt greu deixar-ho, i que per tant

tampoc volia seguir  amb el forn, i la filla va considerar  que no era cosa per ella.

Passà el temps i el forn es va traspassar a un tal “Quimet”, que al vindre la guerra 1936/1939,  va deixar de fer  pa.

Tornant a la història d’en Josep Sentís i Porta,  va arribar el moment en que havia de fer la “mili”, o sigui el servei militar,  i en un dels viatges que feia a Paris, ell pensa, i es diu. Em quedo aquí a París i no faig  la “mili”, i així va ser.

El cas, és que en aquells temps hi havia el que es deia “cupo”, es a dir si Tarragona amb 100 soldats podia passar, la resta de la quinta quedaven lliures, però en el cas del Sentís, va resultar que en faltava un pel “cupo” i el que seguia al Sentís, va haver de fer el servei militar. D’això hi varen haver molts casos curiosos.

Amb tot això,el Sentís, es va donar a conèixer per França, i més endavant, i durant  bon temps dona concerts i fa música per les primeres pel·lícules sonores. Conegut per les seves composicions, va donar concerts per tota Europa.

A fi de no allargar  massa  la història,  ara em centraré en el fet desconegut  per  molta  gent  i principalment per molts historiadors, que no deixa de ser un fet històric i recordatiu.

El fet va succeir amb motiu de la Segona Guerra Mundial.

El tarragoní Josep Sentís i Porta, vivia a Paris, a les següents senyes (8 bis, Villa Leandre, 75018 Paris) .Poso la seva adreça pel motiu següent, i per que es pugui veure clarament l’equivocació que va passar en plena guerra mundial.

Un dia a mitja nit, se li presenta un escamot de l’exèrcit nazi a casa seva, en plena guerra i quan  tota França estava a les fosques i sense fer-li cap comentari, comencen a fer un registre per la part alta de la casa i anaven baixant i quan  el mestre Sentís preguntava amb alemany que era el que buscaven, no rebia cap  resposta.

Llavors, va tenir la idea lluminosa de tornar a encendre tots els llums que havia apagat. Pensà en aquell moment, si tot Paris està a les fosques i aquesta casa amb els llums encesos, tothom  pensarà que hi passa alguna cosa.

El cas es que ho van remenar tot, i al sortir, el Sentís, que com he dit parlava molt bé l’alemany, per última vegada va preguntar al caporal que era el que buscaven, que potser els podia ajudar i li va contestar que els havien informat que en aquella casa es feia espionatge. Ell els va dir que estaven segurament equivocats, per que ell tenia el número 8 bis i el número 8 era la casa del costat.

Corrents van anar  al lloc indicat per Sentís i allí ja no varen trobar a ningú.

El mestre Sentís, coneixia una noia que anava a aquella casa, la va anar a trobar i li va dir que avises als nois que coneixia de la casa, que no s’hi acostessin, que la Gestapo els estava buscant.

Resumint, es va acabar la guerra, i el mestre Sentís, va se condecorat per l’ambaixada Anglesa, per que havia salvat el conta espionatge Angles.

Tot això i molt més em va explicar personalment, el dia que li vaig  fer l’homenatge, en nom del barri, i que va vindre a Tarragona per celebrar-ho.

Tot seguit, fotografies personals seves, així com la música dels Goigs de Sant Roc, que va compondre  i enregistrà al Conservatori de Música (Société des Auteurs Compositeurs de Musique),i que em va donar a mi  personalment, ja que  havíem  tingut correspondència molt seguida durant  la tramitació de la seva vinguda a Tarragona.

Artur TOMAS i MERCADER

Ex President de les Festes de Sant Roc de Tarragona

 

El Contractista de Reus

Un dia em van dir, els que sou de Tarragona i teniu coses per explicar, feu-ho  per escrit, i jo vaig contestar, en tinc tantes de coses per explicar, que no sé per on començar, però avui us explico aquesta…..

 

Petita historia explicada a mi personalment per el propi protagonista de la següent anècdota.

En primer lloc he de dir que els ciutadans de Reus sempre han volgut ser els primers

en tot i en totes les circumstàncies que s’han fet presents durant la seva historia.

El cas es que a mi personalment durant una temporada i per circumstancies de la vida em va tocar de fer de contractista d’obres al mori el meu Padrí en Artur Pardines Magaroles (q.e.p.r.),i es va forma la societat “Successors d’Artur Pardines Magaroles” i   entre els socis hi havia el ara difunt Jaume Costa Sarsanedes (q.e.p.r.) el qual va esser un dels  presents quant m’explicaven la següent historieta.

Com he dit, els de Reus,  els primers en tot, durant la guerra els primers en cremar convents i després els primers en rebre al General Franco sota  el “Talem” i en processó.

La historia comença quant a Reus hi havia un camp d’aviació i hi havia uns aficionats que s’havien fet un parell d’aeroplans fent servir els motors d’autos vells i anaven fins a Salou i els seus voltants i tornaven.

I  con es natural utilitzaven el camp d’aviació que ells mateixos avien fet, però amb tot això es va presentar la guerra 1936/1939 .

El camp d’aviació es necessitava per la guerra i com es natural era petit per els avions de combat, i la solució va esser la següent.

Va vindre un assessor tècnic de Rússia i va demanar urgentment un contractista o tècnic per fer una explanació i l’allargament de la pista d’aterratge pels avions de la guerra.

El protagonista d’aquesta historia es presenta i accepta totes les condicions de l’obra i una vegada acabada li diu al tècnic rus que ja esta feta l’obra segons les seves condicions.

Però el rus diu, ara necessito uns hangars i un tècnic per la seva construcció. El tècnic de Reus diu, això li puc fer jo, no te cap importància. El rus molt estranyat i dubtós  li concedeix  l’obra i queda satisfet, però diu, ara s’hauran de fer els tallers i s’hauran de buscar els mecànics i tècnics corresponents per fer l’obra. El contractista de Reus , li diu el mateix que abans, tot això jo li puc fer jo mateix, i el rus també igual que abans i a pesar dels dubtes,  li concedeix  l’obra.

Resumin una mica diré que els mecànics  treballaven en el muntatge dels avions que els coneixíem com els MOSCAS de petits que eren, per la velocitat que portava i amb la rapidesa que fugien, i la seva missió era atacar l’avió enemic i desviar-lo.

Aquestos avions havien vingut amb capces de fusta i cartró molt ben embalats. El cas és que els avions ja estan acabats, i el rus diu ara vindran els aviadors de proves de Rússia i mirarem si van be.

Varen vindre el aviadors de Rússia però no van voler provar-los ni pujar-hi per que eren fets per persones del país i no russes.

Al tècnic representant de Rússia se li va plantejar un problema gros i serio però el contractista de Reus li diu, no es preocupi això li arreglo jo. Com sabia el cas dels aficionats a la aviació va aconseguir aviadors i es varen fer les proves amb aviadors d’aquí i amb resultats mes que satisfactoris.

El rus li va dir textualment  al contractista de Reus  i es historia que si a Rússia el poble sàpigues fer tot el que ha fet el contractista de Reus tindrien que “afusellar-nos” a la meitat dels ciutadans .

 

Artur Tomàs i Mercader.

94 anys