Carrer de la Portella

A Tarragona hi ha un carrer que li diuen CARRER DE LA PORTELLA

Jo crec que avui, poca gent hi ha que sàpiguen l’historia d’aquest carrer dons és curiosa la seva denominació que tot seguit explicaré.
Avui es normal dir baix a la parcel•la, dons per fer-se una idea adjunto una foto del que va esser la parcel•la d’un tarragoní.
A la foto podeu veure una paret amb una porta oberta i un altre simulada.- La primera de l’esquerra i questa oberta es la patrocinadora d’aquesta petita historia.

La Portella - Tarragona
Abans de continuar voldria fer una petita observació com d’aquest barri (del carrer de la Portella) que se’l va anomenà antigament hi fou designat com Carrer de la Jueria juntament com la Plaça dels Àngels, (era el cor del barri Jueu), hi avia una sinagoga, també formava part la Plaça d’en Rovellat (adjunto una foto ) d’una cassa que fou desfeta per un bombardeig de la guerra 1936/39 i va sortir a la llum unes columnes que podien esser romanes , (que podeu veure amb la foto adjunta hi així podria seguir ja que no mes amb centro en el Carrer de la Portella segons Placa indicadora en aquest Carrer ( adjunto una foto).

Carrer de la Portella de TarragonaBarri Jueu Tarragona

Resulta que, si la porta estava oberta qui passava li preguntava al pagès si el deixava passar i travessar la parcel•la per anar al Carrer del Passeig de Sant Antoni aquest es el meu cas particular que explico per al mateix tems fer historia.
Resulta que pesàvem si la porta estava oberta preguntàvem al pagès si en deixava passar, si, però ull amb les cols o verdures que tenia plantades.
En els anys 20 poca cossa tenien els nens i nenes de la ciutat per jugar resumint una mica he de dir que una de les diverticions era anar ha donar una mica de menjar als peixets que havia al sortidor davant de la Casa Beneficència, l’edifici on avui hi ha la Diputació. El menjar consistia amb un rosego de pa que la mainada procurava guarda quant berenava per exemple. La font tenia un reixat de ferro, que era per no robessin el peix que havia. Avui en dia, ho hi ha ni reixat ni peixets.
Ara el lector amb dirà: si hi havia un anomenat Portal de Sant Antoni, com és que la gent s’estimava més passar per la parcel•la. Això és una altre historia.
Jo recordo molt be que al Portal de Sant Antoni hi havia una portalada de fusta molt ferma,i que només s’obria per deixar passar els carros però una de les dues fulles estava tallada a l’altura d’una persona, i era per on podien passar els vianants hi allí hi havien els BUROTS que feien el control d’entrades i sortides de productes com podia esser conills i aviram en general. (aquestes portes es guardaven a la plaça Pallol (cassa Medieval).
Qui eren el BUROTS?. En general eren gent sortida de la presó, amb molt males cares i per això la gent i sobre tot els petits no volien passar per el portal i al entrar i sortir de la Ciutat passaven per la petita porta que ja he explicat.
Molts de vosaltres potser recordareu lo que la historia diu la guerra dels consums, dons puc dir que els que estaven de guàrdia a la porta, quant veien que s’ha costava un carro que venia del camp preguntaven al pagès que portava cap a cassa i com es natural deia, una mica de palla o garrofes per la mula, però un dels burots tenia una llança molt afilada i la clavava dintre la palla ho el que fos i si sortia sang, sabia que podia haver-hi un conill ho gallina, etc. I li feia pagar els consums i d’aquí va sorgir l’anomenada guerra dels consums.- També n’hi havia uns que anaven a cavall donant toms a la Ciutat, per lo que es molt clar, que avui encara podeu veure per exemple al Passeig de Sant Antoni que cassi totes les finestres o balcons estan enreixats i era per que no poguessin rebre menjar amb l’ajuda d’una corda.
Tornant al principi dic que les fotos que acompanyo que son d’ara hi ha en una la pintura d’unes figures aquesta es la cassa numero 9 del Carrer de la Portella que es conserva be i l’altre es la del Museu on es pot observar que varen agafar terreny de la parcel•la on hi havia la portella.

portella_ara


 

UN ALTRE HISTORIA QUE FORMA PART DEL CONJUNT EXPLICAT.

cportella3
De moment la foto suposo que no us diu res però si observeu en el que en diem Castell de Pilats (a l’esquerra) o Pretori i una Cassa (a la Dreta), l’historia es la següent.
Als baixos d’aquesta cassa hi havia un serreller anomenat Gil, el seu aspecte era desastrós, a vegades amb la meva mare per exemple teníem que passar de llarg per la seva figura molt grossa i fora del normal, que espantava als petits segons referències era molt bona persona i va viure molts anys a la Casa del Carrer Portella numero 9.
La cassa es va demolir i es va fer el Museu Roma que avui podem contemplar.


Nota: Les fotos antigues son de les famílies Soler/Pijoan
Artur Tomàs

Alumnes i Obres del Escultor-Ebenista Àngel Bru Balart

Àngel Bru Balart – Escultor i Ebenista

L’escultor i ebenista, tenia un taller d’escultura al carrer de Mendez Nuñez numero, Nº 8, avui en aquesta cassa encara podeu veure en la façana de l’esquerra una porta primitiva i ruïnosa que era l’entrada de la fusteria-ebenisteria d’Àngel Bru Balart , i a la dreta es veu avui tota la portalada il·luminada era l’entrada dels treballadors de la pedra, com escultors d’on varen sortir diversos escultors de noms com Salvador Martorell, Saumells, Bruno, etc. així també com ebenistes reconeguts en Rafel Simó i Sangenis, i un que a mes va esser famós per les pintures de quadres marines i que un es conserva en el Col·legit d’Enginyers de Tarragona anomenat Burdeus.

Taller Bru

Taller Bru

Porta del Taller Bru en l’actualitat

Taller Bru 2

Taller Bru 3

Taller Bru 4

Detall de la porta del Taller Bru

Taller Bru 5

Actual localització del taller d’escultura i pedra.

Tan en Simó com Burdeus varen treballar a construcció del Teatre del Patronat de la Classe obrera (avui Metropol). Dic això per que l’Àngel Bru es el constructor de del Teatre Metropol i no Jujol sinó que aquest va fer uns croquis i tot es va fer a gust del Bru, en un altre apartat veureu com era el Teatre.

Pintura de Burdeus

Pintura d’en Burdeus

Acompanyo una foto d’una figura feta per Martorell (que Àngel Bru, va esser el seu primer professor fins la seva mort) q.e.r..

Escultura Martorell

Escultura d’en Martorell

La figura que te la seva historia dons es la muller d’Ângel Bru Balart , que se la coneixia com Dolors Sumoy Miret (q.e.r.) que l’Alumne Salvador Martorell (avui q.e.r.)va obsequiar al seu profe, com regal de casament, al peu de la pedra podeu veurà la firma d’en Martorell.

signatura Martorell

També he parlat de Saumells, una vegada li baix preguntar com es que s’ha avia fet escultor i em va contestar que anava al taller ha veure com treballaven i al final mi baix quedar.

Unes de les seves obres es l’Imatge del Sagrat Cort que hi ha a la Iglesi de Sant Agusti de Tarragona. (adjunto una foto).

Sagrat Cor - Saumells

Sagrat Cor d’en Saumells

També va treballar un tal Bruno (q.e.r.) aquest era un treballador de la pedra en general.

El Bruno era un treballador de Casa del Bru (Pare q.e.r.) i el fill que jo conec i que adjunto una foto d’una Santa Tecla que hi ha al Hospital de Santa Tecla de Tarragona es una obra del fill que jo conec i que encara ens veiem.

Sta Tecla

Santa Tecla d’en Bruno

En el Museu Moder trobareu una escultura – copia feta per Bruno fill que es una copia de l’original que va fer Martorell i està ubicada en la finca que es coneixia com “Mare Internum” es la filla d’un comerciant molt important que va haver a Tarragona que es deia Lluis Bonet Amigó,

Aquesta figura (adjunto foto) es va fer per que la filla va morir de “leucèmia” i també va esser el promotor de la finca o xalet a on el Conde Ciano, gendre de Musolini hi va dinar poc abans que el seu sogre anomenat Musolini donés l’ordre de afusellar-lo que està al camí de la Rabassada. – Aquí podria fer un altre historia com va comprar el terreny en Bonet que tot era roca viva i cada carretada de terra que portava un pagès per fer la finca cobrava 5 pessetes.

Podria fer un resum de com es va construir la cassa i altres detalls.

Adjunto una foto del permís que es feia per poder visitar-la finca que semblava de cine, la finca es va batejar amb el nom de “MARE INTERNUM” com ja he dit. (Adjunto copia de la targeta d’invitació)

 

Artur Tomàs Mercader

Les Torres Romanes

DUES COLUMNES ROMANES AUTÈNTIQUES.

Les Torres RomanesA la fotografia d’aquesta pintura podeu veure les dues columnes, i observar que representen l’entrada principal al Circ Roma de Tarragona, que ocupava tot el que es la Plaça de la Font, el Carrer del Cos del Bou i la Baixada de la Peixateria on hi ha la Capçalera del Circ.

Els que sou de Tarragona, us podeu situar a la cantonada del Carrer del Cos del Bou i la Plaça de la Font     (a la Farmàcia) i mirant en direcció a la Catedral, veureu una d’aquestes torres que hi ha “balcons” i que moltes persones desconeixen la seva existència.

L’altra es pot veure, sobretot la part alta de la torre, des del carrer que en diem de l’Enrajolat .

La pintura és feta per Ramon Minoves Bonet (e.p.r.). Les obres les conserva la seva filla.

D’aquest pintor es coneixen diverses obres, per exemple, de l’interior de la Catedral.

Sempre va rebre assessorament de Mossèn Serra Vilaró i de l’historiador Senyor Valentines.

Per mes informació podeu veure el programa de festes, de l’any 1999, l’ultim que vaig fer de les Festes de Sant Roc, dels Carrers del Cos del Bou i de la Baixada de la Peixateria. N’hi ha un exemplar a la Biblioteca de Tarragona.

Casa Bombardejada

Barri Jueu Tarragona

Podeu dir-me que representen aquestes columnes de la foto.
L’historia es la següent, va esser en un dels bombardejos a Tarragona en la guerra 1936/39 quant va caure una bomba en aquesta cassa situada en el barri Jueu a prop del Carrer de la Portella que al desenrunar-se varen sortir aquestes columnes i es va donar l’ordre de que no es toques com avien quedat.

Aqueix Carrer de la Portella formava part del complex del barri Jueu.

Els Bombardejos de Tarragona

Vull explicar sobre dos cassos de resultes dels bombardejos de la guerra civil. Aquesta setmana es celebra els 75 anys dels atacs a Barcelona i  també  vull explicar una petita historia de com eren els resultats dels judicis en l’època franquista.

Soc l’Artur Tomàs i Mercader, de la lleva de 1939, que per coses viscudes a la guerra tinc molt per contar.

Ara en faré referència com he dit sobre dos bombardejos un a Barcelona i un altre   a Tarragona.

El cas es que una senyora de Tarragona va anar a Barcelona per assumptes familiars, li va agafar un dels bombardejos, va caure a terra i quant aquell núvol de pols es va  dispersar va veure una sabata i va cridar aquella sabata es meva i en aquells moments no sabia que tenia la cama tallada.

Avui hi ha un fill i una filla que ho poden explicar amb mes detalls.

 

Ara una mica sobres el bombardeig de la  CAMPSA  a Tarragona on varem morir  11 persones cremades vives.

Un oficinista, un enginyer químic anomenat Cosme i un tal Joan Guinovart,  entre altres.

Les referències que tinc d’aquest últim,  son que va esser del meu barri i que vivia a la Baixada  de la  Peixateria de Tarragona, se’l coneixia com l’home de la pastora per que la seva muller tenia cabres i venia llet.

El cas és que d’aquest treballador no en  varen trobar les cames, tenia el cos partir per la meitat en diagonal.

El moment més trist i dolorós es quant la vídua el va anar a identificar i es va acotxar per fer-li un peto al cap i al agafar-lo amb les dues mans, va tindre un esglai d’emoció i sorpresa dons se li va quedar el cap a les mans. L’home a més dels martiris, havia mort degollat, i la pobra dona, va tindre un desmai que va durar tres hores i mitja, i els metges es pensaven i temien que no tornés a la vida.

Avui en dia,  viu una filla que això ho pot explicar en més detall.

Jo per la meva part puc afegir-hi que  aquest bombardeig es va produir per un hidroavió que va vindre de Mallorca, va metrallar els tancs ho sigui que va fer forats al dipòsits, i  va sortir el combustible i acte seguit varen tirar una bomba incendiaria, a més va passar que un dipòsit va explotar i la tapa va volar a uns 400  metres de distància en direcció a Cambrils, i va estar durant molts mesos al costat de la carretera, ja que no feia cap nosa.

A mi, encara no m’havien cridat a files.

 

El cas del jutjat es que quant varen entrar les tropes franquistes es van dedicar a buscar persones que fossin d’algun partit polític.

La seguen historieta es mol curiosa.

Resulta que una noieta d’uns 16 anys, aprenent de sastressa era d’una associació sardanista i per aquest fet quan  la van  detenir, el primer martiri va ser  que li van tallar el cabell al “ cero”i després  la van condemnar durant un mes a fregar wàters i lavabos del Govern Civil i al mateix temps li posaven una bandera catalana que durant una hora l’havia d’escopir i trepitjar.  Aquesta noia  també era del meu barri, i hi ha familiars que en poden donar més detalls.