Carrer de la Portella

A Tarragona hi ha un carrer que li diuen CARRER DE LA PORTELLA

Jo crec que avui, poca gent hi ha que sàpiguen l’historia d’aquest carrer dons és curiosa la seva denominació que tot seguit explicaré.
Avui es normal dir baix a la parcel•la, dons per fer-se una idea adjunto una foto del que va esser la parcel•la d’un tarragoní.
A la foto podeu veure una paret amb una porta oberta i un altre simulada.- La primera de l’esquerra i questa oberta es la patrocinadora d’aquesta petita historia.

La Portella - Tarragona
Abans de continuar voldria fer una petita observació com d’aquest barri (del carrer de la Portella) que se’l va anomenà antigament hi fou designat com Carrer de la Jueria juntament com la Plaça dels Àngels, (era el cor del barri Jueu), hi avia una sinagoga, també formava part la Plaça d’en Rovellat (adjunto una foto ) d’una cassa que fou desfeta per un bombardeig de la guerra 1936/39 i va sortir a la llum unes columnes que podien esser romanes , (que podeu veure amb la foto adjunta hi així podria seguir ja que no mes amb centro en el Carrer de la Portella segons Placa indicadora en aquest Carrer ( adjunto una foto).

Carrer de la Portella de TarragonaBarri Jueu Tarragona

Resulta que, si la porta estava oberta qui passava li preguntava al pagès si el deixava passar i travessar la parcel•la per anar al Carrer del Passeig de Sant Antoni aquest es el meu cas particular que explico per al mateix tems fer historia.
Resulta que pesàvem si la porta estava oberta preguntàvem al pagès si en deixava passar, si, però ull amb les cols o verdures que tenia plantades.
En els anys 20 poca cossa tenien els nens i nenes de la ciutat per jugar resumint una mica he de dir que una de les diverticions era anar ha donar una mica de menjar als peixets que havia al sortidor davant de la Casa Beneficència, l’edifici on avui hi ha la Diputació. El menjar consistia amb un rosego de pa que la mainada procurava guarda quant berenava per exemple. La font tenia un reixat de ferro, que era per no robessin el peix que havia. Avui en dia, ho hi ha ni reixat ni peixets.
Ara el lector amb dirà: si hi havia un anomenat Portal de Sant Antoni, com és que la gent s’estimava més passar per la parcel•la. Això és una altre historia.
Jo recordo molt be que al Portal de Sant Antoni hi havia una portalada de fusta molt ferma,i que només s’obria per deixar passar els carros però una de les dues fulles estava tallada a l’altura d’una persona, i era per on podien passar els vianants hi allí hi havien els BUROTS que feien el control d’entrades i sortides de productes com podia esser conills i aviram en general. (aquestes portes es guardaven a la plaça Pallol (cassa Medieval).
Qui eren el BUROTS?. En general eren gent sortida de la presó, amb molt males cares i per això la gent i sobre tot els petits no volien passar per el portal i al entrar i sortir de la Ciutat passaven per la petita porta que ja he explicat.
Molts de vosaltres potser recordareu lo que la historia diu la guerra dels consums, dons puc dir que els que estaven de guàrdia a la porta, quant veien que s’ha costava un carro que venia del camp preguntaven al pagès que portava cap a cassa i com es natural deia, una mica de palla o garrofes per la mula, però un dels burots tenia una llança molt afilada i la clavava dintre la palla ho el que fos i si sortia sang, sabia que podia haver-hi un conill ho gallina, etc. I li feia pagar els consums i d’aquí va sorgir l’anomenada guerra dels consums.- També n’hi havia uns que anaven a cavall donant toms a la Ciutat, per lo que es molt clar, que avui encara podeu veure per exemple al Passeig de Sant Antoni que cassi totes les finestres o balcons estan enreixats i era per que no poguessin rebre menjar amb l’ajuda d’una corda.
Tornant al principi dic que les fotos que acompanyo que son d’ara hi ha en una la pintura d’unes figures aquesta es la cassa numero 9 del Carrer de la Portella que es conserva be i l’altre es la del Museu on es pot observar que varen agafar terreny de la parcel•la on hi havia la portella.

portella_ara


 

UN ALTRE HISTORIA QUE FORMA PART DEL CONJUNT EXPLICAT.

cportella3
De moment la foto suposo que no us diu res però si observeu en el que en diem Castell de Pilats (a l’esquerra) o Pretori i una Cassa (a la Dreta), l’historia es la següent.
Als baixos d’aquesta cassa hi havia un serreller anomenat Gil, el seu aspecte era desastrós, a vegades amb la meva mare per exemple teníem que passar de llarg per la seva figura molt grossa i fora del normal, que espantava als petits segons referències era molt bona persona i va viure molts anys a la Casa del Carrer Portella numero 9.
La cassa es va demolir i es va fer el Museu Roma que avui podem contemplar.


Nota: Les fotos antigues son de les famílies Soler/Pijoan
Artur Tomàs

Anuncis

Alumnes i Obres del Escultor-Ebenista Àngel Bru Balart

Àngel Bru Balart – Escultor i Ebenista

L’escultor i ebenista, tenia un taller d’escultura al carrer de Mendez Nuñez numero, Nº 8, avui en aquesta cassa encara podeu veure en la façana de l’esquerra una porta primitiva i ruïnosa que era l’entrada de la fusteria-ebenisteria d’Àngel Bru Balart , i a la dreta es veu avui tota la portalada il·luminada era l’entrada dels treballadors de la pedra, com escultors d’on varen sortir diversos escultors de noms com Salvador Martorell, Saumells, Bruno, etc. així també com ebenistes reconeguts en Rafel Simó i Sangenis, i un que a mes va esser famós per les pintures de quadres marines i que un es conserva en el Col·legit d’Enginyers de Tarragona anomenat Burdeus.

Taller Bru

Taller Bru

Porta del Taller Bru en l’actualitat

Taller Bru 2

Taller Bru 3

Taller Bru 4

Detall de la porta del Taller Bru

Taller Bru 5

Actual localització del taller d’escultura i pedra.

Tan en Simó com Burdeus varen treballar a construcció del Teatre del Patronat de la Classe obrera (avui Metropol). Dic això per que l’Àngel Bru es el constructor de del Teatre Metropol i no Jujol sinó que aquest va fer uns croquis i tot es va fer a gust del Bru, en un altre apartat veureu com era el Teatre.

Pintura de Burdeus

Pintura d’en Burdeus

Acompanyo una foto d’una figura feta per Martorell (que Àngel Bru, va esser el seu primer professor fins la seva mort) q.e.r..

Escultura Martorell

Escultura d’en Martorell

La figura que te la seva historia dons es la muller d’Ângel Bru Balart , que se la coneixia com Dolors Sumoy Miret (q.e.r.) que l’Alumne Salvador Martorell (avui q.e.r.)va obsequiar al seu profe, com regal de casament, al peu de la pedra podeu veurà la firma d’en Martorell.

signatura Martorell

També he parlat de Saumells, una vegada li baix preguntar com es que s’ha avia fet escultor i em va contestar que anava al taller ha veure com treballaven i al final mi baix quedar.

Unes de les seves obres es l’Imatge del Sagrat Cort que hi ha a la Iglesi de Sant Agusti de Tarragona. (adjunto una foto).

Sagrat Cor - Saumells

Sagrat Cor d’en Saumells

També va treballar un tal Bruno (q.e.r.) aquest era un treballador de la pedra en general.

El Bruno era un treballador de Casa del Bru (Pare q.e.r.) i el fill que jo conec i que adjunto una foto d’una Santa Tecla que hi ha al Hospital de Santa Tecla de Tarragona es una obra del fill que jo conec i que encara ens veiem.

Sta Tecla

Santa Tecla d’en Bruno

En el Museu Moder trobareu una escultura – copia feta per Bruno fill que es una copia de l’original que va fer Martorell i està ubicada en la finca que es coneixia com “Mare Internum” es la filla d’un comerciant molt important que va haver a Tarragona que es deia Lluis Bonet Amigó,

Aquesta figura (adjunto foto) es va fer per que la filla va morir de “leucèmia” i també va esser el promotor de la finca o xalet a on el Conde Ciano, gendre de Musolini hi va dinar poc abans que el seu sogre anomenat Musolini donés l’ordre de afusellar-lo que està al camí de la Rabassada. – Aquí podria fer un altre historia com va comprar el terreny en Bonet que tot era roca viva i cada carretada de terra que portava un pagès per fer la finca cobrava 5 pessetes.

Podria fer un resum de com es va construir la cassa i altres detalls.

Adjunto una foto del permís que es feia per poder visitar-la finca que semblava de cine, la finca es va batejar amb el nom de “MARE INTERNUM” com ja he dit. (Adjunto copia de la targeta d’invitació)

 

Artur Tomàs Mercader