Els Bombardejos de Tarragona

Vull explicar sobre dos cassos de resultes dels bombardejos de la guerra civil. Aquesta setmana es celebra els 75 anys dels atacs a Barcelona i  també  vull explicar una petita historia de com eren els resultats dels judicis en l’època franquista.

Soc l’Artur Tomàs i Mercader, de la lleva de 1939, que per coses viscudes a la guerra tinc molt per contar.

Ara en faré referència com he dit sobre dos bombardejos un a Barcelona i un altre   a Tarragona.

El cas es que una senyora de Tarragona va anar a Barcelona per assumptes familiars, li va agafar un dels bombardejos, va caure a terra i quant aquell núvol de pols es va  dispersar va veure una sabata i va cridar aquella sabata es meva i en aquells moments no sabia que tenia la cama tallada.

Avui hi ha un fill i una filla que ho poden explicar amb mes detalls.

 

Ara una mica sobres el bombardeig de la  CAMPSA  a Tarragona on varem morir  11 persones cremades vives.

Un oficinista, un enginyer químic anomenat Cosme i un tal Joan Guinovart,  entre altres.

Les referències que tinc d’aquest últim,  son que va esser del meu barri i que vivia a la Baixada  de la  Peixateria de Tarragona, se’l coneixia com l’home de la pastora per que la seva muller tenia cabres i venia llet.

El cas és que d’aquest treballador no en  varen trobar les cames, tenia el cos partir per la meitat en diagonal.

El moment més trist i dolorós es quant la vídua el va anar a identificar i es va acotxar per fer-li un peto al cap i al agafar-lo amb les dues mans, va tindre un esglai d’emoció i sorpresa dons se li va quedar el cap a les mans. L’home a més dels martiris, havia mort degollat, i la pobra dona, va tindre un desmai que va durar tres hores i mitja, i els metges es pensaven i temien que no tornés a la vida.

Avui en dia,  viu una filla que això ho pot explicar en més detall.

Jo per la meva part puc afegir-hi que  aquest bombardeig es va produir per un hidroavió que va vindre de Mallorca, va metrallar els tancs ho sigui que va fer forats al dipòsits, i  va sortir el combustible i acte seguit varen tirar una bomba incendiaria, a més va passar que un dipòsit va explotar i la tapa va volar a uns 400  metres de distància en direcció a Cambrils, i va estar durant molts mesos al costat de la carretera, ja que no feia cap nosa.

A mi, encara no m’havien cridat a files.

 

El cas del jutjat es que quant varen entrar les tropes franquistes es van dedicar a buscar persones que fossin d’algun partit polític.

La seguen historieta es mol curiosa.

Resulta que una noieta d’uns 16 anys, aprenent de sastressa era d’una associació sardanista i per aquest fet quan  la van  detenir, el primer martiri va ser  que li van tallar el cabell al “ cero”i després  la van condemnar durant un mes a fregar wàters i lavabos del Govern Civil i al mateix temps li posaven una bandera catalana que durant una hora l’havia d’escopir i trepitjar.  Aquesta noia  també era del meu barri, i hi ha familiars que en poden donar més detalls.

Anuncis