Una petita història (Mestre Sentís)

Una petita història verídica.

Mestre Sentís

Tinc  tantes  coses per explicar, que a vegades un no sap que dir.

El cas, és que, al barri del Cós del Bou  i Baixada de la Peixateria, em tingut a través de la història tarragonina,  homes importants, però els que es diuen historiadors, no n’han fet cas, i  quan  ho descobreixen, ja és massa tard.

Al Cós del Bou, hem tingut per exemple la Casa Vidal, la Furona, l’Acarnisses, l’Arquitecte Jujol, la família Figuerola (que són els que varen donar els terrenys per fer l’ermita de La Salut ), el Pepito Jordà (el del Mas de les Figures), el Joan Salvat i Bové (cronista de la ciutat) el Tomàs Roig  (adrogueria amb molta història)  , el Rafel Simó (ebenista, treballador junt Àngel Bru, al Teatre Metropol  i l’ànima de les Festes de Sant Roc ), i podria fer una llista molt llarga, però ara vull referir-me a la família Sentís i en especial a un del seus membres, persona desconeguda per molts, però que ha tingut a través del temps molta importància .

Al carrer del Cós del Bou, número 20,hi havia un forn de pa, o fleca, propietat d’un tal Sentís, qui tenia dos fills i una filla.

El  cas, és que volia jubilar-se i va dir als seus hereus, si volien fer-se càrrec del forn de pa. El gran va dir que tocant el violí,  ja es guanyava la vida, el segon, en Josep Sentís i Porta (que és de qui us vull parlar) estava estudiant música a Paris, i va dir que li sabia molt greu deixar-ho, i que per tant

tampoc volia seguir  amb el forn, i la filla va considerar  que no era cosa per ella.

Passà el temps i el forn es va traspassar a un tal “Quimet”, que al vindre la guerra 1936/1939,  va deixar de fer  pa.

Tornant a la història d’en Josep Sentís i Porta,  va arribar el moment en que havia de fer la “mili”, o sigui el servei militar,  i en un dels viatges que feia a Paris, ell pensa, i es diu. Em quedo aquí a París i no faig  la “mili”, i així va ser.

El cas, és que en aquells temps hi havia el que es deia “cupo”, es a dir si Tarragona amb 100 soldats podia passar, la resta de la quinta quedaven lliures, però en el cas del Sentís, va resultar que en faltava un pel “cupo” i el que seguia al Sentís, va haver de fer el servei militar. D’això hi varen haver molts casos curiosos.

Amb tot això,el Sentís, es va donar a conèixer per França, i més endavant, i durant  bon temps dona concerts i fa música per les primeres pel·lícules sonores. Conegut per les seves composicions, va donar concerts per tota Europa.

A fi de no allargar  massa  la història,  ara em centraré en el fet desconegut  per  molta  gent  i principalment per molts historiadors, que no deixa de ser un fet històric i recordatiu.

El fet va succeir amb motiu de la Segona Guerra Mundial.

El tarragoní Josep Sentís i Porta, vivia a Paris, a les següents senyes (8 bis, Villa Leandre, 75018 Paris) .Poso la seva adreça pel motiu següent, i per que es pugui veure clarament l’equivocació que va passar en plena guerra mundial.

Un dia a mitja nit, se li presenta un escamot de l’exèrcit nazi a casa seva, en plena guerra i quan  tota França estava a les fosques i sense fer-li cap comentari, comencen a fer un registre per la part alta de la casa i anaven baixant i quan  el mestre Sentís preguntava amb alemany que era el que buscaven, no rebia cap  resposta.

Llavors, va tenir la idea lluminosa de tornar a encendre tots els llums que havia apagat. Pensà en aquell moment, si tot Paris està a les fosques i aquesta casa amb els llums encesos, tothom  pensarà que hi passa alguna cosa.

El cas es que ho van remenar tot, i al sortir, el Sentís, que com he dit parlava molt bé l’alemany, per última vegada va preguntar al caporal que era el que buscaven, que potser els podia ajudar i li va contestar que els havien informat que en aquella casa es feia espionatge. Ell els va dir que estaven segurament equivocats, per que ell tenia el número 8 bis i el número 8 era la casa del costat.

Corrents van anar  al lloc indicat per Sentís i allí ja no varen trobar a ningú.

El mestre Sentís, coneixia una noia que anava a aquella casa, la va anar a trobar i li va dir que avises als nois que coneixia de la casa, que no s’hi acostessin, que la Gestapo els estava buscant.

Resumint, es va acabar la guerra, i el mestre Sentís, va se condecorat per l’ambaixada Anglesa, per que havia salvat el conta espionatge Angles.

Tot això i molt més em va explicar personalment, el dia que li vaig  fer l’homenatge, en nom del barri, i que va vindre a Tarragona per celebrar-ho.

Tot seguit, fotografies personals seves, així com la música dels Goigs de Sant Roc, que va compondre  i enregistrà al Conservatori de Música (Société des Auteurs Compositeurs de Musique),i que em va donar a mi  personalment, ja que  havíem  tingut correspondència molt seguida durant  la tramitació de la seva vinguda a Tarragona.

Artur TOMAS i MERCADER

Ex President de les Festes de Sant Roc de Tarragona

 

Anuncis