El Banc Vitalici

Parlar d’un “Banc de finances” no tindria cap importància si no fos per les peripècies que va tindre i que va passar el “Banc Vitalici” en el seu assentament a la ciutat de Tarragona.

Era els últims dies del mes de juny de 1936 que va començar l’enderroc de l’edifici antic que ocupava la casa dels números 5 i 7 de la Plaça del General Prim, (coneguda com la mitja lluna)  fent cantonada  per la part esquerra amb el carrer Apodaca  i per la dreta amb el carrer de Sant Magí.

Tal com es veu en una de les fotos adjuntes i per la part del carrer Apodaca surt de la façana un pal per posar-hi una bandera dons era la cassa on antigament hi havia estat  instal·lat el Banc d’Espanya. Ara, si anem per el carrer de Sant Magí , i on actualment hi ha l’Ateneu, en els seus baixos encara trobarem que es conserven les “ventanilles” per atendre al públic o clients.

vitalici1

Tornant al Banc de referència es veu en una foto com es produeix el començament de l’enderroc d’una casa existent i uns treballadors casi acabant la demolició i en el centre hi ha el contractista molt conegut,  En Artur Pardines Magarolas, que es a qui se li va concedir de fer la nova obra per portar a terme la construcció de la que seria una Sucursal del Banc Vitalici a Tarragona..

vitalici2

Però esdevingué la fatídica data del 18 de Juliol de 1936  (la guerra entre nosaltres de 1936/1939).

Els primers dies semblava que tot anava normal, però l’Artur,va haver de canviar els plans de treball  i modificar obres, per fer-ne d’altres, com va ser  l’apuntalament i reparació del Arc de Barà per un atemptat.

En les fotografies d’aquest sabotatge que es poden veure en aquesta web (arc de Barà), indico que el mateix consistia en tallar les comunicacions entre Tarragona i Barcelona

Amb tot això es veu obligat a abandonar la demolició i tot el material com ferramentes, tan noves com usades, i materials per l’obra ho diposita en un solar al carrer Gasòmetre.

Però ja s’han constituït comitès revolucionaris i empresarials. El cas és que un cotxe (automòbil) marca Ford, acabat de comprar per 4.500 pessetes (un capital en aquella època) també és requisat i va desaparèixer. Total que el deixen a la ruïna.

La casa Ford estava a la Rambla de Sant Joan(avui Rambla Nova).La casa es va fer exclusivament per a hotel, i al costat, als baixos, on avui hi ha oficines de l’Ajuntament, venien gasolina amb bidons a 0,76 cèntims el litre.

Dic tot això, per que em preguntareu com va acabar la cossa, qui va fer l’obra, quant va costar, etc. A continuació dono més detalls i cossa curiosa……

El pressupost del Banc Vitalici de l’any 1936 va ser d’un millor de pessetes.

Al acabar-se la guerra l’Artur Pardines va haver de fer pressupost nou i el valor total va resultar ser de dos milions de pessetes i va dir amb sentiment molt trist i dolorós, ja que per la seva edat, podia ser la seva última obra important, “ no ho puc fer, ja que m’han deixat a la ruïna”,

A les hores va ser a Foment d’Obres i Construccions, a qui va ser adjudicada  l’obra,  i aquesta empresa es va instal·lar a Tarragona, al carrer de Jaume I.

L’edifici que avui podeu contemplar a la fotografia i en el seu lloc d’ubicació va costar amb les extres, dos milions i mig de pessetes.

vitalici4

L’edifici del Banc Vitalici en l’actualitat.

vitalici3

En aquesta fotografia, es veu l’Artur Pardines com dirigia la demolició de la casa.

Amb tota la il·lusió havia fet un préstec al Banc d’Espanya i els membres del “Socorro Rojo” l’estaven amenaçant si no feia donacions.

Ara segurament us preguntareu que hi fan aquí,  aquestes fotos de l’església dels Carmelites del carrer de l’Assalt.

Això ho he posat per que vegeu com anaven les coses i com va anar al final el ram de la construcció,  així com d’altres artesans.

Vitalici_carmelites

Vitalici_carmelites2

Foto del Convent dels Frares de la Punxa: es veu que hi ha una porta al costat esquerra de la porta principal, i podeu observar que és d‘obra nova i que són diferents els “totxos “ que l’adornen.

L’explicació es la següent, al Convent,  l’església es va convertí en el magatzem del “gremi”  del ram de la construcció, dels anomenats paletes,  i la porta nova que indico era l’oficina que va fer l’Artur Pardines , o sigui que els treballadors que tenia l’Artur, alguns d’ells, el varen obligar a treballar com un simple paleta, metres els seus subordinats feien d’empresaris contractistes. Dic això per que les generacions venidores vegin com anaven les cosses dirigides per partits polítics.

Tot això es un petit resum de com va anar el tems de la guerra 1936/1939.

 

A la memòria del contractista molt conegut a Tarragona i membre fundador de la Mútua d’Accidents del Treball de Tarragona, En Artur Pardines Magarolas (q.e.p.r.) .

El seu fillol

Artur Tomàs i Mercader

Anuncis