El Passadís del Pla de la Seu

Avui us parlaré d’un passadís subterrani que va desde el Carrer del Vidre fins al Pla de la Seu (Catedral).

Tinc coneixença d’aquest passadís desde l’any 1935, però mai les autoritats a qui els ho he explicat,  m’han fet cas.

Us preguntareu com es que això se sap desprès de tants anys, senzillament l’historia es la següent:

Jo als 16 anys treballava en una casa que se la coneixia com Casa Bonet, magatzem de ferros, fusta per boters, carbons nacionals i estrangers, etc.

I al Carrer del Vidre números 8 i 10, hi havia un serraller al quall tenien com oficial i se’l coneixia com un dels germans Landa. Jo el recordo molt be, per que tenia un ull de vidre, el cas es que jo anava a cobrar les factures del ferro i molts camins sentia com es comentava “mira aqueix ha baixat amb mi, aquest a mitg camí ha tornat enrere que tenia por“, i així jo anava sabent una mica mes de les coses que podien haber-hi sota el Pla de la Seu, les restes d’alguna columna o pedres, i si no recordo malament es veu que hi ha un lloc que pot esser un dipòsit d’aigua.

Per confirmar tot això i conèixer el punt exacte d’entrada s’ha consultat amb l’últim artesà serraller que hi va viure, i quant varem entrar en el local per primera vegada (ja que feia tems que no s’hi habitava), el lloc estava tot ple de fustes i ferros i es va tenir que netejar per trobar el furat d’entrada, l’havien tapat per que ningú prengués mal.

Adjunto un croquis que jo mateix amb el “pèndol” he anat seguin i em porta fins al Pla de la Seu, allí indica que hi han restes que poden esser de columnes, o pedres soltes, o quelcom  què’s desconeix.

passadis catedral

cVidre

cVidre8

Aquí hi ha una fotografía del Carrer del Vidre, de la Cassa nº. 8 . Es el mateix local on hi havia el Taller de Serraller, i que regentava una persona molt coneguda a Tarragona, que es coneix com el Taller de’n Beneito,

Aquí es per on es pot entrar i baixar per el passadís per anar al centre del Pla de la Seu. Aquesta persona em va confirmar que existia el passadís subterrani i què havien tapat l’entrada per evitar possibles accidents.

L’altre foto es una de les dues portes d’entrada al local si be avui estan pintades les portes de color marró.

. . . . . . .

Com exemple del que us parlo,  us acompanyo una fotografia del Camp de Mart, per indicar que també hi ha un passadís del mateix estil que el de la Catedral, però mes baix de sostre. (molt probablement era un antic desaigua).

Jo mateix de petit, hi jugàvem, però era un problema, ja que hi havia algun atrevit que per contes de sortir, entrava mes endins fins que amb la foscor i la por no podia sortir, i la feina era de les mares per localitzar el nen i treure’l del forat. Així dons es va acordar de tapar.

Aquest passadís arriba des d’el Camp de Mart fins al carrer de les Mosques o Civaderia

Una vegada hi havien uns gitanos fent foc, en aquella època era costum que els gitanos acampessin y fessin nit a sota el pont i a les afores de la ciutat. El fum del foc sotia per el passadís en el carrer de la Civaderia. Així es com sabem la llargada i el final del passadís.

muralles

Fotografia de l’època, marcat amb cercle vermell l’entrada del passadís.

Per aclarir tot això fora necessari destapar el furat que hi ha a Camp de Mart que te menys altura i no tindrie cap gasto a fer d’importància. Sols es qüestió d’unes hores de picar el que es va tapar amb rajola.

Avui, l’entrada del passadís está camuflada per la vegetació que hi creix a les muralles.

vegetacioMuralla

Aquest seria el punt actual on es troba l’entrada tapiada del passadís, tapada per la vegetació.

 

Anuncis

Prospeccions a la Catedral

Que s’enten per prospecció?

En una acció de prospectar s’examina el subsòl del terreny,  ja sigui una exploració d’un terreny en busca de jaciments de minerals, petrolífers o aigües subterrànies, com podria esser aeronàutiques, però ara jo em referiré, solsamènt en la exploració d’un terreny ja sigui dintre la ciutat o al camp.

Aquesta exploració també ja es feia en temps del Romans que avui es coneix com el pèndol, altrament anomenat vulgarment “sauri” i que ara es segueix fent utilitzant les noves tecnologies electròniques.

Actualment i amb terrenys de superfície gran se li diu “prospecció elèctrica” a continuació poso uns exemples fotogràfics tan elèctrics com amb el pèndol.

He recorregut moltes poblacions d’Espanya com Galícia, Sagunt, Valencia, Castelló, Tarragona, Lleida y per la provincia de Barcelona, etc.

El que subscriu ha fet mes de cent “prospeccions elèctriques”.

benabarre2darder

A l’esquerra, es pot veure prenen mides a les afores de Benabarre (Osca) es veuen uns cables tirats per terra tan a la meva dreta com l’esquerra que aquí i en aquest lloc es va anar ha fer un estudi de 200 metres de fondària.

A la dreta, es veu la silueta del Geòleg, Darder comentant el treball de les prospeccions que en aquells moments es feien per poder instal·lar l’actua’l industria química.

Per la instal·lació de la Petroquímica primer teníem que saber quina classe de terreny teníem, i al mateix temps si es podria trobar aigua suficient per les fàbriques.

Vaig mirar durant quasi sis mesos des del Pont del Diable fins Salou, amb molta varietat de terrenys, a prop de Sant Pere i Sant Pau hi ha una sona amb un caudal enorme d’aigua, però resulta quès aigua salada. Es va foradar i treure mostra a 110 metres de fondària.

Per terres a prop del Camp d’aviació em vaig trobar pous on hi sortia fum. Per allí hi passava aigua calenta sense saber-ne la procedència.

En el Riu Francolí, per sota terra hi baixen sis o set rius diferents, un se suposa que ve des de “Els Pirineus” per els diferents anàlisis que es varen fer.

Tot això, es una introducció per poder parlar de les prospeccions que es varen fer a la Catedral de Tarragona, amb aparells t’ultima generació com es pot veure a  les fotos adjuntes, en cada foto faig una petita explicació que resumint es molt semblant al sistema primitiu, si be el primitiu es clavaven un claus d’acer i ara es fan amb un sistema de “ventoses” per que facin bon contacte a la terra i no es necessari canviar per fer cada lectura, els claus de toma de terra.

pros1

Tirada Cable (Prospecció Catedral Tarragona)

 

ventoses

Sistema de cables actual (amb ventoses).

cables

Entramat de cables

 

pros2

Establint la constitució del terreny amb un aparell d’ones (radar).

pros3

Comandament del carretó.

carta

Carta de la Prospecció.

pros4

Enregistrant les dades a l’ordinador.

sauri

Fent proves amb el “Pèndol”

sauri2

Artur Tomás amb la Consellera.

Tota la Catedral es una massa massissa, que aquella gent varen col·locar peça a peça amb blocs de pedra. Avui vindria una cuba de formigó i pràcticament en poc tems estarien fetes les fundacions.

Aquest croquis s’ha fet gracies al “pèndol”, que abans de obrir-se o treure les lloses de pedra de la Catedral ja baig dir que tot era massís, excepte uns passadissos que hi ha d’argila, en que em donava que podia estar buit o res de pedra, ja que hi ha llocs que ès veu que també es feia com ara, les deixalles es tiraven o es col·locaven a on es podia.

planol

mur Es un mur o paret de 1,98 mts. d’amplada que sustenta el mosaic de la Catedral.

volta Es una malla d’argila compacta que sustenta el mosaic de la Catedral. Amb un diàmetre de 2,25 mts i uns 3 mts.de fondària . I la dels costats de les capelles té 1,83 mts. de diàmetre i la mateixa fondària.

aigua Podria ser aigua estancada.

 

cloaca

Son les restes d’una cloaca (segon referencies).

 

…….

* Fotografies de l’excavació:

escavacions1

escavacions2

* Fotografies de les troballes a l’excavació:

trovalla3trovalla2

trovalla1

tapant

Aquí podeu veure com ja s’estan col·locant les llosses i tapant la prospecció.

tapant2

Col.locant les ultimes lloses per finalitzar l’excavació a la recerca de les restes del Temple.