Angel Brú (III)

aBru_1924

Retall del Diari de Tarragona del 29 d’Abril de 1924, pag. 2

N’Angel Bru és mort

Els qui llegiréu aquestes ratlles, datureu-vos al començar, i, amb mí, tal com ho faig are, alceu el pensament vers Déu i encomaneu-hi l’ànima del Amic que’ns ha fugit per sempre.

L’Angel Brú és morí !.

El primer record de les nostres joventuts quasi desaparegudes, encare embauma la meva vida: ell, el nebot de Mn. Pau Guasch, inoblidable Prior de l’Hospital, vivia amb l’oncle capellà, i, en aquella Iglesia petita, entre l’esclat de llums que feien més imponent l’imatge de Sant Pau en el gran retaule del Altar Major, l’Angel i jo ens agermanàrem, rebent plegats i per primera vegada a Nostre Senyor: les dolces i pures llàgrimes nostres, vessades en aquella diada, afemàrem la nostra amistat per la vida.

Tal com Combregarem en l’Altar de Déu, també combregàrem plegats en l’altar de Catalunya: ell i jo, sempre més hem sigut companys en l’amor a la nostra terra beneïda.

Ens separen les ocupacions: en Brú esdevingué artista: estimà la pedra i la fusta i creà veres obres d’art.

Peró l’Angel era excesivament modest i va recloure’s a Tarragona. En lloc de volar cap a Barcelona i cap a l’extranger a treballar i a estudiar, profitant de sa naturalesa espléndidament dotada, s’acontentà amb el mestratge del Sr. Ribas, i, més tard, associat amb altre jove-artista, en Josep Arana montàren un taller de fusteria i esculptura en pedra, que aviat adquirí gran nomenada.

Sedent de bellesa i d’art, sigué cantaire del Orfeó Tarragoní, integrant en el famós grop de la corda de boixos que excel.lía en els concerts donats per la benemérita institució, i, com arreu on ell se posava. Amb tot i sa modèstia, desseguida esdevenía una valor positiva, de la que mai se podia prescindir: la virtut de la constància, era nota sobressortint de sa personalitat.

I, d’igual manera que fou un dels més ferms puntals del Orfeó, ho sigué de la nostra Lliga Regionalista, éssent reelegit durant llarcs anys com a Conceller de la Directiva: ara n’era Tresorer, de qual càrrec ja no pogué posessionar-se a causa de la terrible malaltia que l’ha mort.

I precisament en la malaltia, llarga, dolorosa, es on ha acabat de revelar-se el seu caràcter sencer, el seu tremp de català de bona llei: sofert, valent, animós, vencent sempre els defalliments animava l’esposa jove, que veia com el marit li fugía, deixant-li una petita ponzelleta tot just iniciada en la vida.

L’Angel Brú morí i aquesta ciutat de Tarragona que ell estimà tant, se sent commosa i l’acompanyà, en manifestació esplèndida, cap a la darrera estada.

A les volgudes families Brú, Balart, Miret, Sumoy i especialment a nostre estimadíssim en Josep Brú Balart, l’expressió del més sentit pésem: nosaltres sentm i plorem també al amic mort.

Anuncis