Como se avanza ante el Fuego Enemigo

Fuego Enemigo 1Fuego Enemigo 3

Fuego Enemigo 4

Fuego Enemigo 5

Fuego Enemigo 6

Fuego Enemigo 7

Fuego Enemigo 8

Fuego Enemigo 9

Fuego Enemigo 10

Fuego Enemigo 11

Fuego Enemigo 12

Fuego Enemigo 13

Fuego Enemigo 14

Fuego Enemigo 15

Fuego Enemigo 16

Fuego Enemigo 17

Fuego Enemigo 18

 

Anuncis

Historia de la Familia Brú Sumoy

En Josep Bru i Romaní era oriünd de “El Grau” (Valencia) estava casat amb Antonieta Balart Gil, estibador del Port de Tarragona.

Tenia tres fills Josep, nascut el 6 d’agost de 1880, Carme i Àngel, vivien al carrer de Mendez Núñes, va morir jove.- La seva vídua i els tres fills van anar a viure amb el cosí de la seva mare Mossèn Pau Guasch que era capella i administrador de l’hospital de Santa Tecla, de Tarragona, al pis que estava al mateix hospital, destinat al sacerdot d’alli.

Poc temps desprès els tres germans se’ls va morir la seva mare, van continuar vivint amb el seu oncle Mossèn Pau que per ells va esser un segon pare.

En Josep va estar un tems al Seminari de Montblanc (Tarragona) dels Pares Claretians, on va fer una gran amistat amb el Bisbe Manel Borràs mort durant la guerra civil, però com que la seva il·lusió era esser farmacèutic va tornar a cassa i va fer la carrera de farmàcia entre Barcelona i Santiago de Compostela.

Quant va acabar la carrera va posar la seva farmàcia al final del Carrer d’Apodaca, de Tarragona.

El varen nombrar President del Col·legit de Farmacèutics i també president de l’orfeó Tarragoní.

Es va casar al 17 d’abril de 1918 amb Mª. Teresa Fenech Segimón filla de Modesto Fenech consignatari de vaixells i Consol de Cuba, d’aquest matrimoni nasqueren tres fills, Josep Mª, Núria i Antoni.

Era un tarragoní molt enamorat de Tarragona com el seu germà Angel.

En el poble de l’Aleixar (Tarragona) a on la família vivia alguna temporada, l’any 1933 em motiu de la inauguració de la portada d’aigües a domicili en el poble es van fer moltes festes, una d’elles va esser l’actuació de l’Orfeó Tarragoní amb un gran repertori de cants.

Els dirigents de l’orfeó recordant a l’entrada del poble li van entregar la Senyera de l’orfeó per que ell la portes asta la plassa on es celebrava les festes, cosa que va agrair molt emocionat.

En l’actualitat el fill del farmacèutic Bru el seu fill te farmàcia a Reus, al carrer de San Joan, casi al davant de l’hospital. – El seu fill o net del que s’ha parlat també te una farmàcia a Reus.

Ara jo faré una petita referència sobre la vida d’en Àngel Bru, constructor del Teatre Metropol sobre la seva vida i la construcció tal com es veu en aquest dibuix fet per el company del “cole”  que em les seves caricatures es firmava “Bufa” que vol dir Bufarull.

Escenari Teatre Metropol

Escenari Teatre Metropol

Tal com es veu en el dibuix en el costat dret i esquerra i en la part alta falten dugués finestretes que per cert eren de joguina per la seva bellesa, per tindre una idea diré que semblaven d’un estil andalús, no estroba fotos de la seva època, jo u recordo per que com Bufarull anàvem al col·legit que havia al darrera, quès deia “Patronat de la classe obrera” i eren els mateixos professors dels Germans de la Salle.

L’Angel Bru tenia el taller al carrer de Mendez Nuñez, nº      Baixos, com indica la foto.

angel_Bru

Àngel Bru

tallerBru

Taller del Àngel Bru

Va esser el professor d’escultura del Canongí, el prestigiós Martorell, així com també d’en Saumells, un dia abans de morir d’accident, em Saumells varem parlar com era quès via fet escultor i em va dir que anava al taller ha veurà com treballaven i al final diu, mi baix quedar.

En la ressenya feta per l’arquitecte Jujol ja es veu d’important que va esser en Bru, i ara faig una mica de la seva vida i descendència.

En Bru es va casar amb Dolors Sumoy Miret, els pares d’aquesta senyora varen esser els porters de la Fabrica de CHARTREUSE a Tarragona situada a la Plaça dels Infants, es diu dels Infants per que en la part alta hi havia un fortí i en la guerra Napoleònica es varen lluitar grans combats, sobre tot d’artilleria.

Dolors Sumoy Miret

Dolors Sumoy Miret

Aquesta senyora tenia uns germans, un se’l coneixia a Tarragona, com el Sumoy de les finques.- El Bru i la Sumoy varen tindre una filla quès deia Maria Antònia, i es va quedar viuda quant solsament tenia un mes i mix, tal com es diu en les dugués sentides ressenyes del diari.

Per exemple el Bru va fer diferents treballs tan d’arquitectura, escultura i ebenista com es la peanya del misteri de Setmana Santa, el Nasareno, que tot es traball de gúbia i ha dintre hi ha unes lletres grans que posa BRU de metro.

Podríem perfilar mes coses però amb això jo crec que ni han suficients detalls per veurà  que ell es el que va fer el Teatre Metropol tal com certifica l’arquitecte Jujol.

La seva filla es va casar amb Artur Tomàs i va tindre dos fills i una filla, Àngel, Eduard i Maria Antònia, que se la coneix com la Mariona, en la foto adjunta es veu la família reunida.

Familia Tomás Bru

He anomenat Miret, això es un altre tema a tractar ja que aquest Miret cel coneixia com el “muxonot” era prestamista o usurer que estarà en un altre apartat.

 

Angel Brú (III)

aBru_1924

Retall del Diari de Tarragona del 29 d’Abril de 1924, pag. 2

N’Angel Bru és mort

Els qui llegiréu aquestes ratlles, datureu-vos al començar, i, amb mí, tal com ho faig are, alceu el pensament vers Déu i encomaneu-hi l’ànima del Amic que’ns ha fugit per sempre.

L’Angel Brú és morí !.

El primer record de les nostres joventuts quasi desaparegudes, encare embauma la meva vida: ell, el nebot de Mn. Pau Guasch, inoblidable Prior de l’Hospital, vivia amb l’oncle capellà, i, en aquella Iglesia petita, entre l’esclat de llums que feien més imponent l’imatge de Sant Pau en el gran retaule del Altar Major, l’Angel i jo ens agermanàrem, rebent plegats i per primera vegada a Nostre Senyor: les dolces i pures llàgrimes nostres, vessades en aquella diada, afemàrem la nostra amistat per la vida.

Tal com Combregarem en l’Altar de Déu, també combregàrem plegats en l’altar de Catalunya: ell i jo, sempre més hem sigut companys en l’amor a la nostra terra beneïda.

Ens separen les ocupacions: en Brú esdevingué artista: estimà la pedra i la fusta i creà veres obres d’art.

Peró l’Angel era excesivament modest i va recloure’s a Tarragona. En lloc de volar cap a Barcelona i cap a l’extranger a treballar i a estudiar, profitant de sa naturalesa espléndidament dotada, s’acontentà amb el mestratge del Sr. Ribas, i, més tard, associat amb altre jove-artista, en Josep Arana montàren un taller de fusteria i esculptura en pedra, que aviat adquirí gran nomenada.

Sedent de bellesa i d’art, sigué cantaire del Orfeó Tarragoní, integrant en el famós grop de la corda de boixos que excel.lía en els concerts donats per la benemérita institució, i, com arreu on ell se posava. Amb tot i sa modèstia, desseguida esdevenía una valor positiva, de la que mai se podia prescindir: la virtut de la constància, era nota sobressortint de sa personalitat.

I, d’igual manera que fou un dels més ferms puntals del Orfeó, ho sigué de la nostra Lliga Regionalista, éssent reelegit durant llarcs anys com a Conceller de la Directiva: ara n’era Tresorer, de qual càrrec ja no pogué posessionar-se a causa de la terrible malaltia que l’ha mort.

I precisament en la malaltia, llarga, dolorosa, es on ha acabat de revelar-se el seu caràcter sencer, el seu tremp de català de bona llei: sofert, valent, animós, vencent sempre els defalliments animava l’esposa jove, que veia com el marit li fugía, deixant-li una petita ponzelleta tot just iniciada en la vida.

L’Angel Brú morí i aquesta ciutat de Tarragona que ell estimà tant, se sent commosa i l’acompanyà, en manifestació esplèndida, cap a la darrera estada.

A les volgudes families Brú, Balart, Miret, Sumoy i especialment a nostre estimadíssim en Josep Brú Balart, l’expressió del més sentit pésem: nosaltres sentm i plorem també al amic mort.