Radio Tarragona EAJ 33

En el carrer d’Assalt hi havia un solar per allà els anys 20, ple de pedres, on un noiet de 6 a 7 anys jugant al sortir del “cole” va caure i es  va matar al donar-se un cop al cap.

Aquí es a on la Caixa de Pensions per la Vellesa i Estalvis (avui la coneixem per La Caixa) va construir un edifici que avui es contempla com una casa de bon gust. A les oficines treballaven cada dia amb normalitat ,però que va pesar ?. Es va fer corre la veu de que la Caixa feia suspensió de pagaments i la gent feia cua ni i dia per treure els diners, això va durar 3 o 4 dies i el curiós es que al final van acabar que per una ventanilla anaven retirant els diners i per un altre els tornaven a dipositar.

En aquest edifici es va col·locar l’emissora de Radio Tarragona.

A la baixada de Misericòrdia al cap de munt hi havia una botiga de material elèctric, quès deia Santandreu.

Pujant, a mitg camí a la dreta hi havia Casa Malé, on per el carreró entraven les modistetes a cosir el vestits d’encàrrec.

Però el Senyor Male (avi) es va traslladar mes avall al Carrer Portalet, cantonada a la Rambla de Sant Carles o Rambla Vella, allí de dues cases sen va fer una, el contractista de les obres es deia Artur Pardines Magaroles, i l’encarregat es deia Montero que va morir al caure de l’envestida en la reconstrucció de l’església de Mont-roig.

El senyor Malé al fer d’inauguració de la botiga, a cada sec que hi anava li donava 50 pessetes i un bastó blanc.

Santandreu, continua amb la venta de material elèctric que amb el temps va ampliar .Era el pioner de venta de aparells de Radio, aqueixos ràdios anaven amb bateries liquides, encara que fossin petites era un perill ja que es podia vessar el seu contingut, però tot i això es venien. .

Però van començar a arribar aparells de Radio d’America i el primer el va tenir la Casa Ford que estava ubicada en el Edifici que va esser l’Hotel del Centre, la única casa que es va fer per ser hotel i al seu costat avui hi ha les oficines de l’Ajuntament. En  els baixos hi havia un garatge on es venia la gasolina de la casa Vilella que valia 76 cèntims. Els aparells de Radio es venien a 21 pessetes, que no tothom  podia comprar, els autos costaven 4.500 pessetes, i si no estaves d’acord amb el color, el pintaven com un volia. L’administrador el coneixíem per el Jordi.

Ara tornem a Casa Santandreu que tenia el tallar de reparar motors elèctrics i material del ram. Aquest taller estava en el Carrer del Trinquet vell, que li dèiem el carrer del Gitanos, allí hi vivia el Patriarca que es coneixia com el “revelat”.

El Senyor Santandreu va contractar a un amic quès deia Horacio  i era procedent de Oropesa (Valencia) . Com que els aparells de Radio havien evolucionat molt ràpid, va contractar aquest jove per fer les reparacions de Radio que li portaven i es va fer molt conegut inclòs va esser col·laborador de la Casa Philips.

El cas es que li varen proposar de fer l’emissora de Radio Tarragona, la va construir. Per les nits li posava una estufa elèctrica de plat, com les que teníem abans a casa, i per fer el control s’utilitzaba un aparell de galena. -molt diferent a com es fa en l’actualitat-.

Radio Tarragonafotografia tottarragona.cat

El primer director, que jo recordo de Radio Tarragona, va esser un Capella quès deia Montravà i de renom li deien “el pela gats” , el vaig conèixer personalment i tenia una germana casada amb un tal Maset, que quant era el tems del pessebre, hi havia cues a casa seva per veure’l.

Va ser “xofer” de Casa Blandinieres, fabricants de gaseoses, sifons, etc. Aquets feien servir un pou d’aigua que havia a la fàbrica que cada mes portaven a analitzar per seguretat dels productes que fabricaven.

En el Banc d’Espanya recordo que quant es feien el fonaments hi havia unes bombes que treien l’aigua per poder posar la cimentació dels fonaments. Es un lloc que hi ha corrents subterrànies.

El capellà tenia amistat amb Juan Juncosa i Panades per conducte del seu germà, que també era capellà. En Juncosa feia les cròniques de la pilota, i com treballaven junts a Casa Bonet, magatzem fe ferros, carbó, fusta per botes, etc. Em va dir si jo, l’Artur, volia fer la secció de Radio, ja que coneixia l’intringulis del tema. Així que hi bai anar. El Mossèn em pagava les revistes que sortien a la setmana i jo feia els comentaris.

EAJ33fotografia tottarragona.cat

Per exemple -ja mes endavant- sobre la guerra i la forma de bombardejar per la nit.

En Juncosa com he dit feia la qüestió de la pilota i mes endavant el popular “Maginet “.

Es feien conferencies, actes culturals, com ara en Juan Salvat i Bové, que quant venia a Tarragona, (que residia a Canàries) treia la pols dels Arxius i feia aquelles explicacions de Tarragona, com una que recordo quès va referir al carrer de l’enrajolat, i va dir el següent:

El carrer de l’enrajolat era en el seu temps una rambla on la gent anava a prendrà el sol, es deia enrajolat per que el paviment era tot fet de rajoles d’aquelles que moltes cases antigues tenien i que les pobres dones havien que fregar amb “salfumant” i moltes paraven malament dels pulmons.

El cas es que quant els tarragonins anaven a passeig tot eren alegries, peró el problema era quant venia Setmana Santa, on solsament feien una petita inclinació amb el cap i res mes, era prohibit parlar.

Jo com he dit feia els articles de Radio i un dia es va queixar el Consol Alemany perquè no mes feia propaganda americana i jo li baix ensenyar unes revistes a les que jo estava subscrit que venien de Berlin i no va sapiguer que dir.

Desprès va vindre de director un tal Maries casat amb una filla de la Mariposa aquest senyor era l’encarregat i duia el control dels carbons del Ferrocarril i va obsequia els frares de la punxa amb d’imatge de la Verge del Carme.

Jo feia tota mena de programes culturals, però un dia escoltant la Radio -cada nit anava ha dormir amb un auricular molt pla que baix trobar a un drapaire, (aquells que par parlar el micròfon estava a la paret i per escoltar els tenies que agafar amb les

Mans) i escoltant-la cada dia m’hi adormia.

Resulta que quasi cada dia em connectava amb Radio Associació de Barcelona, i sento unes grans exclamacions parlant de Catalunya .Recordo al final sentir les següents paraules: “… i per les llibertats del poble, declaro Catalunya lliure” – amb un pronunciat accent de Lleida- i en aquells moments se sen una explosió i es tallen les comunicacions.

” Es tractava del President Lluís Companys. “

Al dia seguen ens enterem la gent,  que l’artilleria de l’exèrcit havia disparat sobre la Generalitat, això jo crec que avui no hi ha ningú que ho pugui explicar, el fet de haver pogut escoltar aquelles paraules per la radio..

A la Radio hi anava molta gent, però el que no se’n movia era el farmacèutic Delclos.

Es feien tertúlies, el Tarrassa tenia de ajudat un tal Carbó, que tenia una botiga de maletes  (que va heretar d’uns tiets seus i quant el Terrassa el tenia que cridar per alguna cossa el cridava “carbonot vine”.

Així varen passar els anys, jo baix marxar a la guerra i no baix saber res mes.

El que recordo es que es mirava de fer una ocupació de l’emissora si l’exèrcit es passava al costat de les tropes Franquistes.

El cas es que la lleva del 1938 que tenia que anar a Roda, a transmissions, i finalment els varen destinar a pic i pala, entre ells hi havia un tal Maimus, que el seu Pare va esser “pràctic del moll” .

Artur Tomàs

92 abrils

Anuncis